Títol de l’activitat | I TU, COM APRENS I ESTUDIES? |
Descripció dels agents personals Descripció de la tecnologia mediadora | -Els aprenents que participen en l’activitat són un grup reduït de 12 alumnes de 1r d’ESO que realitzen aquesta optativa demanada per a ells. Són aquests mateixos alumnes els que han manifestat reiterades vegades el problema “Estudio i no se’m queda”; i es dissenya aquesta activitat optativa per poder-lo resoldre. -La professora que dissenya l’activitat I TU, COM APRENENS I ESTUDIES? ha observat i seguit en primera persona el neguit i les ganes d’aprendre d’aquests alumnes/as que es troben amb dificultats o que els seus resultats no eren els esperats per a ells. La intenció és donar eines a l’alumnat perquè la seva motivació quedi acompanyada amb unes activitats d’ensenya,ment – aprenentatge i autoaprenentage que els ajudi a créixer i a aprendre. La tecnologia mediadora forma part dels recursos informàtics del Centre. L’Activitat es dur a terme a l’aula d’informàtica del centre que disposa de 14 ordinadors fixos, 12 de portàtils en un carro, canó i pantalla, altaveus i micròfons als ordenadors fixes, Internet WIFI i Xarxa de comunicació interna /Argo/ pels alumnes. Els alumnes usaren el cercador Google, el correu electrònic, la màquina fotogràfica digital, el processador de textos Word i també Power Point. |
Descripció del problema | Aquests 12 alumnes han manifestat en diverses àrees les seves dificultats en aprendre, però la seva motivació de fer-ho. Dediquen hores d’estudi que no senten reflectides en els seus resultats. Per tant, caldrà establir un seguit de passos per veure com aprenen i com estudien per assolir un objectiu clar: Assolir tècniques d’estudi que ajudin a adquirir els aprenentatges significativament, i que reverteixin en els seus resultats acadèmics.
Argumentació sobre les característiques a tenir presents a l’hora d’aprendre a solucionar problemes segons Jonassen: “El procés de solució d’un problema és trobar allò desconegut” Diferenciem tres maneres en què els problemes i la seva solució varien segons la seva estructuració, complexitat, i especificitat de camp.
Per resoldre’l caldrà que els alumnes expressin la seva opinió personal o creences sobre el problema, i integrin diversos camps de contingut on s’utilitzin diverses habilitats intel·lectuals, entre aquestes, l’argumentació i la metacognició.
Segon la classificació de Jonassen, sobre la tipologia de solució de problemes, el problema “- Estudio però no se’m queda” es podria encabir dins dels: - Problemes de presa de decisions - Problemes de disseny La presa de decisions requerirà comparar i contrastar els avantatges i inconvenients de les solucions alternatives. Haurà de respondre a qüestions individuals: Com estudio?, Realment no estudio bé? En què m’equivoco?, Què puc fer per estudiar millor?, Quines estratègies utilitzo? Com ho faig per aprendre?, I si utilitzo estratègies noves?, Quines?, i així aprendre millor?, entre moltes d’altres qüestions. |
Com es planteja el problema | El problema és plantejat per els mateixos alumnes que el pateixen i se’ls hi va apareixent en la seva quotidianitat. Es planteja el problema davant de situacions d’ensenyament – aprenentatge com aquestes: - Alumne 1: (Just després de l’examen d’anglès) –Veus, jo això ho vaig estudiar i ara no me’n recordo, però jo ho sabia...) - Alumne 2: (Rep l’examen de medi) –Això no ho vaig posar bé però m’ho sabia... És que no me’n recordava a l’examen, però ho vaig estudiar molt! No tornaré a estudiar més!!! - Alumne 3: (durant l’examen de matemàtiques li demana ajuda al professor) És que no me’n recordo de l’àrea de la circumferència... era... ai, és que no me’n recordo? Són alguns dels exemples sobre les dificultats que presentaven a l’hora d’aprendre aquests 12 alumnes que en reiterades vegades, en diferents àrees i davant de diferents professionals, van manifestar obertament un desig de canvi. Aquest desig de posar fil a l’agulla a una dificultat d’aprenentatge es va veure englobada en l’optativa “I tu, com aprens i estudies?”; ajudant en els alumnes/as a aprendre a aprendre i millorar en l’estudi diari. Aquesta optativa pretenia oferir ajuda sobre l’auto aprenentatge de cadascun dels alumnes/as mitjançant les Noves Tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC). |
Context de l’activitat | L’activitat es dur a terme en horari d’optativa. El desdoblament del grup classe de 1r d’ESO afavoreix que l’activitat “I tu, com aprens i estudies?” es pugui dur a terme de manera simultània amb 3 optatives més ben diferents (som físics, tercera llengua, el Francès i La guitarra (iniciació)). L’activitat durarà tot el trimestre i es desenvolupa en català. Es combinaran diferents tipus d’activitats, eines i estratègies mitjançant les NTIC com a eina motivadora i útil per a la significació del canvi. |
Característiques dels alumnes/as | Els 12 alumnes de 1r d’ESO, 7 nois i 5 noies, mostren certes dificultats per aprendre però, en general, s’esforcen i estan prou motivats per fer-ho. Una de les alumnes va ser adoptada en edat avançada (als 10 anys), però està del tot integrada al centre escolar i amb el grup d’alumnes/as. I dos dels alumnes són de procedència estrangera (del Marroc i d’Argentina), però tots ells dominen la llengua vehicular del centre, el català. A nivell emocional, quatre dels alumnes, necessiten acompanyament per posar paraules al seu estat d’ànim o successos què els passa. Un dels alumnes és summament introvertit i sovint cal parlar amb ell per acompanyar-lo en el seu creixement personal. A nivell actitudinal mostren interès davant dels aprenentatges, però sobretot tres d’aquests alumnes té greus dificultats d’organització personal. Sovint els manca ordre en els seus afers diaris (organització de la carpeta, de prendre apunts, d’ordenar conceptes, de realització de les tasques...) Els alumnes es coneixen perquè ja han compartit junts tota la primària. Hi ha hagut alguna incorporació nova al curs però, mostren una bona relació entre ells i faciliten la bona entesa amb la docent. A nivell cognitiu són alumnes que mostren predisposició per treballar a l’aula però tenen un ritme més lent que la resta. Sovint les seves expectatives enfront un examen o valoració són més altes que els seus resultats. La manca d’ordre fa que les seves estructures d’aprenentatge se’n vegin afectades. |
Competències específics i objectius que l’aprenent ha d’assolir | Competències específiques que els alumnes han d’assolir:
Objectiu general: · Promoure un aprenentatge significatiu en els alumnes, aprendre a aprendre, mitjançant l’ús de les NTIC. Objectius específics: · Conèixer com s’elabora el propi aprenentatge. · Reconèixer les dificultats d’aprenentage pròpies · Valorar les pròpies expectatives i possibilitats davant la feina · Augmentar l’autoestima i l’autoconcepte · Potenciar l’aprenentatge de diferents tècniques d’estudi · Potenciar el treball cooperatiu i col.laboratiu
|
Continguts d’aprenentatge | Conceptuals - L’estudi per aprendre - Les tècniques d’estudi com a estratègies d’aprenentatge - Consciència de les pròpies capacitats (intel.lectual, físiques i emocionals. - La motivació - Les TIC com a mediadores de l’aprenentatge Procedimentals - Aplicació d’eines i estratègies per cercar la informació necesaria a través de la xarxa - Anàlisi de la informació rebuda i/o trobada - Comprovació dels aprenentatges que es van fent i les dificultats trobades. - Comprensió de textos escrits (descripcions, resums, conclusions...) - Interpretació d’informacions - Redactat coherent (descripció, resum, conclusió...) - Treball cooperatiu i col.laboratiu Actitudinals - Autoestima - Autoreflexió - Cooperació i constància en el treball - Participació i iniciativa en les activitats - Valoració i motivació respecte a les informacions i continguts obtinguts mitjançant les noves tecnologies - Valoració personal del procés desenvolupat |
Seqüència d’activitats d’aprenentatge | Les activitats programades s’han de dur a terme al llarg d’un trimestre escolar. Les sessions tenen una durada d’una hora i mitja setmanal. 1. Conversa col.lectiva sobre “I tu, com aprens i estudies? En un primer moment es visualitzarà col·lectivament el curt metratge d’aprendre a aprendre: Tot seguit es comentaria i es reflexionaria sobre el visionat. Tot seguit convidarem en els alumnes a que expressin la seva opinió personal o suposicions sobre el seu problema. El “estudio però no se’m queda” –tal i com expressen ells-. Elaborar una graella on s’idenfiqui com estudiem fent referències a les hores, al lloc d’estudi, les tècniques d’estudi i els resultats del’estudi. La proposta es durà a terme mitjançant les NTIC (recull pel processador de textos microsoft visionat en la pantalla pel projector). 2. Identifiquem el problema Serà imprescindible que s’identifiquin els diversos temes, funcions i variables que interactuen amb el problema, per tal que la solució arribi en forma de canvi conceptual. Després de la conversa col.lectiva revisem el, com estudiem, i intentem identificar per parelles (6 parelles diferents) què podem canviar dels hàbits estudiantils fins el moment. Compartim l’ànalisi de les parelles amb el gran grup, i anem posant èmfasi en aquells aspectes en els quals es coincideix. 3. Com podem resoldre el problema d’estudi? Conversa en grup per determinar concretament en què cal millorar perquè l’estudi destinat resulti eficient. Es fa una pluja d’idees sobre les diverses tècniques d’estudi que existeixen o coneixen. S’en parla col.lectivament ie s recullen les respostes. Es fan grups de tres persones, és a dir 4 grups, i cadascun d’ells se’ls hi encomana una tasca d’investigació i recerca. 4. En què consisteix estudiar? i quines tècniques d’estudi hi ha? Dos dels grups d’aula recerquen informació sobre tècniques d’estudi: recerca per Internet sobre les diverses tècniques d’estudi i les estratègies d’aprenentatge, i les intel·ligències múltiples. Els dos altres grups cercaran informació sobre l’estudi en general. Es plantegen diversos pàgines per a cercar la informació (Xtec, google, notícies recents (30 minuts, tertúlies, plataformes...) 5. Tractament i administració de la informació Creació de carpetes que facilitin l’organització i la consulta de tots els recursos digitals que es van cercant. Explicació de com s’utilitzarà l’espai de grup dins /d’argo/ i s’arriben a acords organitzatius d’on penjar la informació i de quines carpetes es creen. Es destina un espai per comentar els processos de treball: dificultats, novetats, planificació del grup... 6. 7. 8. 9. Recerca de l’estudi i les tècniques d’estudi Durant les quatre sessions següents els alumnes dels grups es planificarant les tasques i les recerques per tal d’obtenir informació sobre les diverses tècniques d’estudi i en què consisteix estudiar. Després d’aquestes quatre sessions s’haurà de disposar de la recerca i de la webgrafia de la recerca. 10. Què és un mapa conceptual? Partim definim què són els mapes conceptuals i perquè ens són útils. Presentem el programa Cmap tools i ensenyem el seu funcionamant. Practiquem amb el programa i demanem en els grups que intentin traspassar la informació de la recerca a través d’un mapa de conceptes que posteriorment compartirant amb el grup classe. 11 i 12. Treballem amb el Cmap Tools i creem el nostre mapa conceptual Els alumnes organitzen la informació cercada i conecten els conceptes trobats mitjançant el Cmap Tools durant dues sessions. 13. Exposició dels grups del seu mapa conceptual, fruit de les seves investigacions i recerques Cada grup comenta, en pantalla, el seu mapa conceptual i expliquen les relacions què han establert entre els diversos conceptes cercats. Cada grup d’alumnes enviarà a la resta d’alumnes el mapa conceptual que han desenvolupat per correu electrònic. D’aquesta manera tothom pot beneficiar-se del treball i descobertes dels seus companys. 14. 15. Ampliació de les tècniques d’estudi Entre tots visualitzem i comentem de manera col·lectiva la web educativa que ens parlen de les tècniques d’estudi i ens complementen la informació que en tenim d’elles. Es traspassarà la web per correu electrònic. Moment de reflexions, conclusions i identificació de nous problemes. 16. Reflexió i valoració conjunta. Es valorarà el procés seguit: com ha estat la identificació del problema i el procés de recerca de solucions, com ha anat el suport de les TIC per trobar les solucions, si s’han identificat millores, destacar els principals canvis viscuts, i es demanarien les conclusions d’aqueta activitat. 17. Autoreflexió sobre el procés seguit Cada alumne/a omplirà una plantilla predeterminada realitzant una autoreflexió sobre l’autoaprenentatge al llarg de les diverses sessions i els canvis que ha experimentat: Hi ha hagut canvis? Sí és així, què ha canviat?... Sobretot es pretén treballar l’autoconcepte i l’autoestima; i fer una valoració personal del procés desenvolupat 18. Opinions personals sobre el visionat “Els hàbits culturals del joves” Activitat dedicada a fer pensar el grup de nois i noies. Veure com es pot fer una reflexió crítica de la notícia i veure si entrem, o no, en debat. 19. Valoració general de l’optativa He après a aprendre? M’ha ajudat o no m’ha ajudat en... Recomanaríeu l’optativa? |
Fonamentació psicopedagògica del disseny | L’activitat “I tu, com aprens i estudies?” es basa en el constructivisme; on l’aprenentatge significatiu, actiu, col.laboratiu, constructiu i cooperatiu hi són totalment presents. Es partirà dels processos d’ensenyament i aprenentatge per explicar els canvis conceptuals que es produeixin en els alumnes. Es tindrà molt en compte el procés d’aprenentatge i els diferents ritmes d’adquisició d’aquest. Per tant, els coneixements previs de tots i cadascun dels alumnes seran molt importants per tal d’arribar a adquirir un procés de canvi dels esquemes mentals dels alumnes/as mitjançant les NTIC i les diverses propostes d’activitats. Aquesta concepció assenyala processos de canvi, serà doncs aquest canvi conceptual que tindrà lloc a partir d’haver remodelat nous esquemes mentals mitjançant eines tecnològiques TIC el que convertirà als nostres alumnes d’aprenents en experts. És a partir d’aquest procés cognitiu que: “l' individu modifica les seves teories personals en un domini específic” en aquest cas en la resolució de problemes Caldrà que al llarg del procés de resolució es produeixi un progressiu traspàs de control, serà en aquest cas la participació guiada de (Rogoff, 1990) la que ens servirà de model. Aquesta consisteix en: “Un mecanisme social que, com la bastida, es basa en el concepte de zona de desenvolupament pròxim (ZDP) Comporta la participació d'un aprenent i un expert en la gestió d'activitats culturalment valorades, i també la guia o direcció per part de la persona més experta”. Assenyalaria també en aquests cas i donat que es tracta de “problemes” allò que Jonassen (1997) destaca al respecte. Aquest autor ens diu: “el processament cognitiu serà diferent segons es tracti de problemes ben o mal estructurats” és per això que en aquests cas caldria tenir en compte com a suport teòric el que aquest autor, junt amb Kwon (2001)assenyala: la metacognició i l’argumentació , entenent per metocognicióel: “Coneixement i autoregulació dels propis processos i productes cognitius. La metacognició fa referència a la consciència o a la capacitat humana de prendre consciència que es té d'una activitat cognoscitiva” i per argumentació la: “Forma de raonament que els humans utilitzen per a extreure conclusions, justificar eleccions i accions, establir una identitat, pensar en veu alta i resoldre problemes" Finalment serà la teoria de sistemes la que es considerarà en tant en quant els alumnes són sistemes oberts, doncs entenem que : “ Aquests tipus de sistema es caracteritza perquè per a mantenir la seva estructura i organització, requereix establir intercanvis amb el seu entorn. És un sistema que està relacionat amb l'entorn, que el retroalimenta i modifica les relacions internes entre els seus elements. Per això els sistemes oberts són dinàmics” |
Procediments i criteris d’avaluació | Procediment: La professor/a avaluarà l’activitat de l’alumne/a mitjançant l’observació directa d’aspectes com la iniciativa, la participació, el grau d’interacció etc..., Criteris L’avaluació tindrà en compte els processos respecte : A l’alumne/a: Els indicadors d’avaluació s’establiran segons els objectius específics previstos . Caldrà demanar l’autoavaluació de l’alumne en aspectes com ara: habilitats cognoscitives, d’equilibri personal, relació interpersonal i inserció i actuació social i habilitats augmentatives i de resolució de problemes . Es tindran molt en compte els processos de canvi i es valorarà també de forma positiva les estratègies que l’alumne/a empri a l’hora de demanar o de prestar ajut. A l’activitat: També en aquests cas es tindran molt en compte els processos de canvi, s’ha d’insistir molt en que aquestes han de ser un instrument de reflexió i de sedimentació del que es va fent a la classe, i no un mer tràmit . Cal que es valori la utilització de la tecnologia com a eina “provocadora de canvis” . Es valorarà doncs l’interès per la seva utilització, manipulació i obtenció de nous resultats. Es tindrà en compte la correcta utilització del correu electrònic i d’ Internet (utilització dels enllaços), la composició i presentació, títols , aplicació del corrector ortogràfic,... A l’interrelació: Es tindrà també en compte l’actitud de l’alumnat en el desenvolupament de les classes: L’esforç de reflexió, de col·laboració, de respecte a les posicions alienes, etc. Valorarem també qualsevol actitud positiva respecte les pròpies decisions pel que fa a l’interès i la motivació respecte l’ús de les TIC |
Projecte Final
Subscriure's a:
Missatges (Atom)