Al llarg d’aquesta Pac 1 he anat realitzant vàries activitats que tot seguit comentaré.
En l’avaluació inicial se’m va demanar que fes un primer mapa conceptual sobre els conceptes Ciència, Tecnologia, Societat i Educació. La veritat és que em va costar bastant començar a relacionar els conceptes, i a trets generals vaig aconseguir relacions d’una manera molt simple els conceptes nombrats. Haig de dir que responent a les qüestions de l’avaluació inicial he entès i reflexionat sobre molts dels “mites en la societat de la informació” que pateixen les TIC en la seva incorporació en la educació. Són aspectes a tenir en compte a l’hora d’utilitzar les TIC.
La creació del blog "Calaix de Sastre" d’autoavaluació i interacció m’ha ajudat a entendre i a comparar aquests primers quatre conceptes claus amb els meus companys. Haig de dir que en un primer moment em va atabalar la idea de fer-me un blog. Remenant i provant me’n vaig sortir prou bé. Penso que és una eina eficaç per compartir i interaccionar sobre allò que anem aprenent, recursos que vulguem compartir, donar a conèixer les nostres opinions i preferències, etc.
L’Informe de síntesi, canalitzat per el mapa de conceptes, m’ha ajudat a adonar-me de tot els conceptes i relacions que he arribat a aprendre al llarg de les diverses lectures i recerques. En comparar els dos mapes conceptuals (l’inicial i el final) no em cal dir que la relació entre els conceptes no tan sols ha canviat, sinó que s’ha ampliat enormement.
Em cal dir que desconeixia completament aquesta nova corrent que suposa CTS (Ciència, Tecnologia i Societat), on s’ofereix la idea que “tota innovació tecnològica neix en un context social específic, el qual alhora està condicionat per aquesta... On no s’admet la independència de la tecnologia i la societat, ni la predominança d’una sobre l’altre, sinó més aviat la seva interacció i influència conjunta.”(pàg 15. Mòdul 1). Les relacions tan estretes que s’estableixen entre els diferents components fa que cap tecnologia sorgeixi del buit, sinó d’un context concret. Des d’aquesta corrent (CTS) es ve a dir que la solució a alguns problemes socials no passen per el desenvolupament tecnològic o científic; sinó de fer un tipus de ciència i tecnologia basades en una part més humanística i social.
Dit això cal posar èmfasi en què vivim en un món on la tecnologia ha adquirit un lloc rellevant en la nostra societat. La TE, juntament amb les TIC, tenen un paper molt important en la formació, en el món laboral o en la societat en general. Ens trobem en la ERA de les TIC, cada vegada és més freqüent fer tràmits administratius, fins aleshores impensables, a través d’Internet o d’un caixer automàtic, per exemple. El comerç, la sanitat, el món empresarial i laboral, i evidentment el món educatiu, ha de poder transmetre, facilitar i aplicar els nous coneixements funcionals.
El món educatiu està en canvi, és molt més receptiu, i no nega l’evidència que fa uns quants anys costava d’acceptar. La TE com al disseny de materials didàctics i les TIC ja són als centres educatius com una eina curricular que cal entomar en pro de la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta premissa implica un canvi en els rols i maneres de fer dels implicats; per exemple: canvis curriculars, adaptacions de material didàctic, readaptació en l’organització escolar (horaris, espais...), com esdevé el paper del professor i de l’alumne... On caldrà fonamentalment formació: formació sobre el paper de les TIC, criteris de selecció, funcions que poden complir en relació a l’aprenentatge, possibilitats educatives, etc.
El Debat Textual ha estat realment molt interessant per poder utilitzar els aprenentatges obtinguts, de les lectures i les recerques fetes, i plasmar-los al bàndol que et tocava defensar: sociodeterminista o tecnodeterminista. Considero que l’organització del debat per fils, per cert molt interessants, i mitjançant els dos bàndols ha estat summament enriquidora perquè et feia preparar, amb cara i ulls, i defensar una postura duta a l’extrem. S’obria la possibilitat de debatre opinions i arribar a la conclusió que els dos bàndols, tecnologia i societat, han de complementar-se i interaccionar conjuntament.
Durant i després del debat el mapa de conceptes va anar variant. Aspectes com la interactuació entre la TECNOLOGIA, la SOCIETAT, la CIÈNCIA i l’EDUCACIÓ els he tingut molt en compte.
Per finalitzar aquesta autoavaluació volia aportar el gran esforç i dedicació que he hagut d’aportar a l’assignatura al llarg d’aquesta primera Pac. Haig de dir que no m’ha estat gens fàcil incorporar tota la quantitat d’informació i conceptes nous. Afegir que la construcció d’un mapa de conceptes m’ha ajudat a poder partir d’uns coneixements previs (el mapa inicial) i construir el coneixement que he anat adquirint (mitjançant l’actual mapa de conceptes) d’una manera molt significativa. Per tant, reconec que el mètode d'aprenentatge m'ha ajudat a entendre i a relacionar els diversos conceptes; és a dir, a aprendre.
Després d'haver realitzat l'activitat Modelant Històries de la PAC 2...
Un cop més aquesta activitat “Modelant històries” ha fet evident com mitjançant les noves tecnologies es pot impulsar un aprenentatge més significatiu en el camp de l’educació. Allò que per a nosaltres és significatiu depèn de les nostres necessitats i intencions; i les dues concepcions actuals que més s’acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual.
Després d'haver realitzat l'activitat Modelant Històries de la PAC 2...
Un cop més aquesta activitat “Modelant històries” ha fet evident com mitjançant les noves tecnologies es pot impulsar un aprenentatge més significatiu en el camp de l’educació. Allò que per a nosaltres és significatiu depèn de les nostres necessitats i intencions; i les dues concepcions actuals que més s’acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual.
Autors com Schwarz i White afirmen que la construcció de models és fonamental per a la cognició humana i la investigació científica. Segons ells ajuda als estudiants a expressar i a exterioritzar el seu pensament; visualitzar i comprovar els components de les seves teories i fer que els materials siguin més interessants. Tot i que quan construïm models som propietaris del coneixement segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. “Sabem moltes coses, però mai podem tenir la certesa de saber-les”. Aquesta incertesa només pot modificar-se interessant-nos sobre el món. Per això les eines de construccions de models permeten a les persones externalitzar i comprovar les seves creences epistemològiques, com el coneixement i la veritat, i sobre com aquestes creences poden canviar amb el temps.
El fet de construir models d’experiència (en els casos plantejats) ens ha permès construir nous models mentals i arribar adquirir un canvi conceptual amb tota significativitat.
M’agradaria acabar aquestes conclusions amb una reflexió que va exposar una de les meves companyes al Debat de Casos. Penso que l’autor Lucio Aneeo Séneca va afirmar una gran veritat que cal que tots tinguem ben present en l’educació d’avui:
Llarg és el camí de l’ensenyament per mitjà de teories:
breu i eficaç per mitjà d’exemples.
